Després de portar més de 15 anys treballant com a psicòloga infantil, tracto moltes vegades amb pares que em  porten el seu fill a la consulta, però mostren molts dubtes i sospites respecte a què és això de la psicologia.He de dir que entenc perfectament aquests neguits, donat que la psicologia és una ciència poc coneguda per la majoria de la gent. I m’agradaria insistir en això, la psicologia és una ciència i com a tal, els professionals que exercim aquesta tasca estem preparats per tractar amb la ment de les persones, de la mateixa manera que un fisioterapeuta està preparat per tractar amb la musculatura dels seus pacients.

En primer lloc, cal realitzar una avaluació completa per conèixer quin és el diagnòstic i davant de quin problema ens trobem. Per això, el primer és realitzar una entrevista amb els pares i, tot seguit, vàries sessions d’avaluació amb el nen (solen oscil·lar entre 3 i 6 depenent del cas). En aquestes sessions de diagnòstic, solem centrar-nos en dos eixos fonamentals:

1. La intel·ligència i el rendiment acadèmic

Avaluar la part cognitiva del nen és bàsic, ja que ens aportarà molta informació sobre com processa el nen la informació que rep. Per altra banda, els resultats de les proves d’intel·ligència també ens aportaran una informació molt important: quin és el potencial intel·lectual del nen i si el seu rendiment acadèmic està a l’alçada o no d’aquest potencial. Per exemple, és molt sorprenent quan ens arriba un nen que està suspenent entre 5-6 assignatures per trimestre i, després de la realització d’aquestes proves, ens trobem que presenta un quocient intel·lectual molt alt en relació al seu baix rendiment. Lògicament, també ens trobem casos a la inversa, quan comprovem gràcies a aquestes proves que el nen no rendeix a l’escola perquè presenta un retard en l’aprenentatge o un problema associat a l’aprenentatge, com pot ser un TDAH (trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat).

2. L’estat d’ànim actual i la seva personalitat

D’altra banda, cal que avaluem com es troba el nen emocionalment:  què l’angoixa, per què està trist, per què està enfadat, per què pega als seus companys de classe i repta el professor…  En aquest terreny, les eines amb què comptem són molt àmplies: des dels tests i qüestionaris (que ens ofereixen uns resultats objectius) al joc i el dibuix, així com l’entrevista i el diàleg.

Un cop finalitzada l’avaluació, de nou realitzem una entrevista amb els pares on posarem sobre la taula quin és el problema i quin serà el tractament a seguir. No sempre la via és la teràpia psicològica del nen, ja que moltes vegades el nen només està posant de manifest un problema de relació dels pares, d’un germà o simplement el nen està bé i els que estan angoixats són els pares. En qualsevol cas, en aquest moment assessoro els pares sobre la millor alternativa per resoldre el motiu de consulta.

La teràpia infantil consistirà en resoldre els conflictes que presenta el nen bàsicament a través del dibuix, el joc, el diàleg i el que encara és més important, la relació interpersonal entre el psicòleg i el nen. Quan un nen ve a teràpia necessita sentir-se entès, acceptat, no jutjat, escoltat… i tot això només ho podem transmetre al nen si construïm un vincle de confiança i seguretat en la relació amb ell. Voldria, no obstant, matisar que acceptar el nen no vol dir acceptar sempre el què fa. Per això, una part important de la teràpia consistirà en marcar uns límits i un entorn de protecció que reforçarà la seguretat del nen.

Respecte el joc i el dibuix, aquestes són dues eines d’avaluació i de tractament  molt importants en la teràpia psicològica (sobretot en nens petits, però també en adolescents). Els nens no sempre podran expressar amb la paraula què els hi passa, però sempre podran fer-ho a través del joc i el dibuix. Aquestes dues eines ens donaran una informació importantíssima sobre com es veu el nen, com es relaciona amb els altres i com viu la seva dinàmica familiar.

Així mateix i en el meu cas, jo sempre explico als pares que la psicoteràpia infantil és un equip: els pares, el nen, el psicòleg i l’escola. És important tenir reunions  amb els pares i amb l’escola per marcar una línia de treball conjunta. D’aquesta forma la teràpia ens donarà uns resultats més ràpids i satisfactoris.

Però la psicoteràpia infantil consisteix en moltes coses més; un psicòleg infantil, a part de tenir la carrera universitària i formació específica en psicopatologia infantil, haurà de conèixer qui són La Patrulla Canina, les LOL, què fan Frozen i Spiderman, què és Fortnite i perquè tants nens parlen d’aquest videojoc, etc. I quan el pacient és adolescent hem de conèixer bé com funciona Instagram, què significa ser popular, per què impacten tant els youtubers o influencers, etc.

I això per què? Perquè aquest és el món que el nen o jove ens portarà a consulta. El joc és una cosa molt seriosa per un nen i les relacions socials són bàsiques en l’adolescència. El psicòleg ha de mostrar al nen o jove un total respecte per les seves coses, de la mateixa manera que li mostrariem a un adult quan ens parla del seus problemes a la feina.